PRINCIPALS TEMES URBANÍSTICS CANDENTS EN EL BARRI DE SANT GENÍS DELS AGUDELLS.
(Per la Comissió d’Urbanisme de l’Assemblea d’Horta-Guinardó de Barcelona en Comú)
- Projecte de macropont a la fondalada del Bacallà.
L’últim tram que queda per finalitzar el Passeig de les Aigües és el que va del Club de Tennis Vallpark al Revolt de la Paella –el tram 5- Fa anys que està encallat, en vàries actes de les reunions del Consell Consultiu de Collserola consta com el gerent del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, es comprometia que en el moment en que hi hagués alguna novetat sobre aquest tema informaria al Col·lectiu Agudells, membre del Consell, així com al conjunt de veïns del barri de Sant Genís dels Agudells.
Al gener del 2014 en un Consell de Barri de Sant Genís, s’informa de que el projecte del tram 5 ja ha estat aprovat, i que aquell mateix dia s’acabava el termini per presentar al·legacions. La part principal del projecte és un pont de 144 metres de llarg i 50 d’alt sostingut sobre pilars de ciment que anirà paral·lel a la corba del Bacallà a la Carretera de l’Arrabassada.
El Col·lectiu Agudells s’hi va oposar radicalment a aquest atemptat ecològic, i paisatgístic i va denunciar la despesa faraònica que suposava. Des de feia anys es discutia del tema i havia presentat alternatives pel tram 5 basades en utilitzar antics camins ja existents, eixamplant-los, i fer un petita passera per damunt la Rabassada com la que hi ha al Forat del Vent.
Tot i que es el termini d’al·legacions es va allargar uns dies, el Col·lectiu Agudells considera que aquest projecte es va aprovar sense la participació del veïns incomplint el compromís que reiteradament s’havia expressat en les reunions del Consell Consultiu del Parc de Collserola. Basant-se en que no s’havia complert el Reglament de Participació Ciutadana i demanant que es paralitzés el projecte i s’obrís un procés de participació ciutadana, va presentar una al·legació al l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, de la que no hi ha hagut resposta i una queixa a la Síndica de Greuges Municipal, que si que ha respòs donant la raó al Col·lectiu Agudells.
- Masia de Can Soler.
A la part de dalt del barri a sota de la carretera de l’Arrabassada hi ha la masia Can Soler, durant molts anys va estar abandonada. El Col·lectiu Agudells va impulsar una campanya al barri perquè l’Ajuntament l’expropiés, l’arreglés i en fes un equipament de barri o de ciutat. Fa dos mandats finalment es va aconseguir que fos expropiada i rehabilitada, però per comptes de fer-hi un equipament públic, l’Ajuntament, amb un concurs fet a mida, en va cedir la major part a una escola de floricultura privada per un lloguer de 500 € al mes, per un període de dos anys renovables per uns altres dos. Es va poder salvar que en el jardí es fessin horts pels jubilats del barri i al Col·lectiu Agudells com a “premi de consolació” per haver impulsat la reivindicació se li va cedir un petit despatx, que des de llavors és la seva seu social, un dels horts i el dret a usar el jardí.
D’això ja han passat 6 anys, és a dir la cessió de dos anys més dos a l’escola de floricultura ha vençut, i no s’ha convocat cap nou concurs sinó que tàcitament se’ls ha prorrogat la cessió. Entenem que s’ha d’obrir el debat de quin us s’ha de donar a aquest espai, que entenem que ha de ser públic i no privatitzat.
- Camp de futbol de Sant Genís i els Penitents.
A la part de dalt del barri, a sota de la masia de Can Soler, hi ha l’històric camp de futbol de Sant Genís i els Penitents, gestionat pels equips de futbol del barri. El juny del 2014 el Districte d’acord amb els equips de futbol van anunciar que es clausurava el camp perquè no reunia les mínimes condicions de seguretat per la pràctica del futbol, asseguraven que hi havia molts accidents. Se’n faria un de nou a la part de baix del barri, darrera el Patronat Ribas, i mentre no estigués acabat anirien a pagar lloguer a les instal·lacions esportives que hi ha a l’altra costat de la Ronda. Aquesta decisió va generar molts interrogants que de moment no han tingut resposta
Perquè tantes preses? Perquè no es podia esperar a que estigués llest el nou camp per traslladar-se? Quin destí es donaria al terreny de l’antic camp? Com s’evitaria que l’espai es degradés? Quina garantia hi havia de que el concurs que legalment s’ha de fer per gestionar el nou camp el guanyarien les entitats esportives del barri i no una empresa amb afany de lucre?
Davant les queixes dels veïns de que si s’abandonava l’antic camp, la zona podia entrar en una dinàmica de degradació, van decidir que es seguiria utilitzant per entrenaments i que els partits oficials es jugarien a baix, aquesta decisió encara fa més sospitosa el motiu del tancament, doncs si no hi havia condicions per jugar, asseguraven que es trencaven moltes cames, per entrenar si que hi havia condicions? També cal dir que s’han incomplert de manera reiterada els terminis que van anar donant per la licitació de les obres del nou camp.
S’hauria d’obrir un procés de participació ciutadana per decidir l’ús del terreny que deixa lliure l’antic camp, sobre la taula hi ha algunes propostes d’horts urbans.
- Solar “del Muerto”
El solar ubicat per sota del carrer Canovelles , en paral·lel també a l’Avinguda Elies Pagès, conegut com “el solar del Muerto”. En el PERI de l’any 1988, consta com a zona verda. En l’any 2006 l’Ajuntament va fer una quantiosa inversió per condicionar-lo com a tal, les obres es van paralitzar en el moment en que es va tenir constància de que era una propietat particular, des de llavors que resta com un espai totalment abandonat.
Aquest lloc no pot continuar en l’actual estat de deixadesa i de brutícia, demanem que l’Ajuntament hauria executar allò que disposa el PERI, condicionant-lo com a zona verda, i més quan ja hi ha hagut una forta inversió de diner públic.
El febrer de l’any passat El Col·lectiu Agudelss juntament amb l’Associació de Veïns va organitzar una activitat reivindicativa de l’espai. Responent a la seva convocatòria, un grapat de veïns i veïnes un diumenge al matí van ocupar el solar el van netejar, desbrossar i ajardinar plantan-t’hi diversos arbres i plantes en acabat va haver-hi una sardinada popular i reivindicativa.