Per què al Ravellat Pla l’ajuntament de CiU repartia Línia Horta del mes de març?
Per què no van autoritzar la taula a Barcelona En Comú?
Per què CiU pot posar la seva taula on vol i ens neguen el dret democràtic a la resta?
Es pensen que l’ajuntament es seu!
Barcelona En Comú governarà amb la gent.
Aquest és el mapa de la Barcelona que tenim, una ciutat cada cop més polaritzada, en la que molta gent hi viu i treballa en condicions indignes tot i ser una ciutat amb prou recursos i plena de potencialitats, amb un teixi social i una capacitat creativa execepcionals.
Divendres, 8 de maig, 18 hores. Plaça de la Font Castellana.
Volem elaborar de manera participada plans de:
Condicionar i urbanitzar l’espai de Talleres Muñoz com a zona verda enjardinada, d’esbarjo i jocs infantils
Desenvolupar el projecte dels Tres Turons com a parc urbà d’acord amb els criteris de 2005 i la modificació del Pla General Metropolità del 2010
Millorar l’accessibilitat per les fortes pendents als carrers del barri
Implementar el Bicing elèctric i el bus de barri tota la setmana.
Pla d’arranjament i conservació de carrers als barris: eliminació de totes les barreres arquitectòniques, soterrament de tots els serveis, ressituar el mobiliari urbà, ampliació de voreres amb nou paviment no lliscant, asfaltat amb material sonoreductor i enllumenat viari tenint en compte l’ estalvi energètic
Barcelona En Comú proposa destinar 50 milions anuals a rehabilitació energètica, xifra que es tradueix en 8.000 nous llocs de feina, i prioritzar aquesta rehabilitació al 10% de llars que pateixen pobresa energètica
L’alcaldable de Barcelona En Comú, Ada Colau, ha situat avui la rehabilitació energètica com un sector estratègic a impulsar des de l’Ajuntament, i ha proposat destinar-hi 50 milions d’euros anuals prioritzant actuar sobre “el 10% de les llars que a la ciutat pateixen pobresa energètica”. Amb aquesta mesura, “en un mandat es podrien generar directa o indirectament uns 8.000 llocs de treball en aquest sector”.
En l’esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Europa, Colau ha assegurat que “actualment el govern municipal manté una política passiva” en aquest àmbit, i ni tan sols esgota la partida que hi té destinada. L’alcaldable de BComú ha apostat, en canvi, per “ser proactius i anar a buscar barri per barri les llars que necessiten d’aquesta rehabilitació, i fer-hi intervencions” amb un cost “en funció de la renda” de les famílies beneficiàries. En paral·lel, ha defensat “treballar amb Barcelona Activa i amb les universitats per donar un impuls a aquest sector i generar ocupació de qualitat”.
Colau ha remarcat la importància de “diversificar el model productiu” de Barcelona apostant per “sectors emergents i estratègics com el disseny, la moda, les noves tecnologies, la robòtica, la impressió 3D o els àmbits d’atenció a les persones”. “Hem d’aprendre la lliçó de la bombolla immobiliària” per evitar nous monocultius i, en aquest sentit, ha alertat dels “riscos de l’excés de pes que s’està donant al sector turístic”. “Cal que apostem pel turisme, però governant-lo, o acabarem matant la gallina dels ous d’or”, ha assegurat.
Per Colau, “una bona Administració no ha d’esperar a que els conflictes li esclatin i fer una política d’apagar focs, sinó anticipar-los i actuar sobre les causes”. L’alcaldable de BComú ha defensat així la necessitat d’un “fort lideratge públic” en l’economia local, capaç de “redistribuir els beneficis i lligar-los amb les necessitats de la gent dels barris”. Colau ha apostat també per “un major pes de l’economia pública”, que BComú potenciarà amb la “remunicipalització de serveis que han estat externalitzats o privatitzats, com les escoles bressol”.
Alhora, ha defensat “ajudar els privats que compleixin amb les regles del joc”, promovent les bones pràctiques “i penalitzant les dolentes”. Colau ha recordat que “hi ha una gran exigència cap a la ciutadania, però hem vist molta màniga ampla amb els grans poders econòmics”.
Juntament amb l’atur, “cal una lluita activa contra la precarietat”, ha assegurat, defensant l’impuls d’un “segell de qualitat contractual” que certifiqui les empreses que assumeixin unes determinades condicions laborals per als seus treballadors i treballadores. L’Ajuntament, l’activitat del qual representa el 5% del PIB, “donaria exemple” garantint aquests drets a la seva plantilla i operant només amb les empreses que disposessin d’aquest segell, que “voldríem que es convertís en una etiqueta de la ciutat i situés Barcelona com a “ciutat referent internacional en drets laborals”.
amb els treballadors en lluita de telefónica/movistar
